Hemeroteca

Teresa Riba "Fora del paper"

Inauguració: Diumenge 12 de març a les 12:30

"Espais en blanc, espais de temps on el vaig mirant i em mira, on de cop m'hi veig sense saber-ho, on m'hi sento pensant ser fora. Moments on deixo de lluitar, el pensament desapareix, i em transporta. És llavors quan surten les línies i dibuixen el que sabem, sense saber-ho.

I a vegades em pregunto,... qui l'ha fet?"

Exposició: "Parallaxe" de Teresa Gómez Martorell

Inauguració: Inauguració: 12 de novembre a les 12:30

Parallaxe: Desplaçament o diferència de la posició angular d’un objecte, depenent del punt de vista escollit. Un terme utilitzat en astrofísica: així es pot saber a quina distància estan els estels o altres fenòmens del cosmos.

Vaig demanar a Antònia Vilà d’escriure un text per aquesta exposició. Vam trobar-nos i conversar. Vam recordar tot aquest temps que fa que ens coneixem amb molt d’afecte. Li vaig mostrar algunes petites estampes i un petit llibre. Des d’un principi va escollir Albertina, una estampa on vaig representar una petita gateta adormida. Un petit gravat entre mig de totes les altres estampes d’una instal.lació referent a la mesura d’un fenomen del cosmos. Albertina és part d’aquest univers fet de petites vides. Hi ha les vides animals, vegetals, minerals i els objectes còsmics que veiem petits perquè són llunyans. Les coses grans i inabastables estan formades per petites històries que s’entrellacen entre elles.

Teresa Gómez Martorell
Barcelona, 5 de novembre de 2016

"El gravat, la seva pràctica està sempre vinculada a la fertilitat de les estampes constituint pel que grava una constel·lació continua de possibilitats. En aquest sentit Albertina i les estampes que l'acompanyen creen un espai no tan sols fèrtil per la proliferació de les estampes, llumenetes especials que il·luminen una mena de nocturnitat pròpia del medi, sinó que teixeixen una teranyina de vincles entre diversitats de mons: el vegetal, el animal, el mineral, el firmament i els seus estels en moviment"

Antònia Vilà

IX Bienal d'Art Riudebitlles

Inauguració: 12 de novembre a les 13.00h

Fins el 19 de febrer de 2017

Exposició de les obres participants de la IX Biennal d'Art Riudebitlles.


Artistes participants:

Abdellah Ahaddaf
Anna Bussot Blanch
Assumpció Espada Velasco
Aura Gumà Saumell
Aurore Claverie
Olivier Azeau
Beatriz Pinto Barros
Clara Rossy ramirez
Cynthia Fusillo
Edita Kadiric
Elena Mesa Alonso
Francesca Llopis Planas
Gerard Torres Sanmartí
Guillem Carabí Bescós
Helen Maringer
Cécile Hug
Ines Schaikowski
Joan Vilajoana Cots
Joan - Júlia Codina - Sangés
Jordi López-Alert
Jordi Surroca Torrents
Karim Kharbaoui
Ko Aarts Ko Aarts
Llorenç Ugas Dubreuil
Marek Pośpiech
Margit Bu Dominguez
Maria Martínez Miró
Marta Vidal Ráez
Mercè González Martínez
Milena Rossignoli
Miquel García
Olga Serral Clarós
Oriol Texidor i Martínez
Rosa Pitarch Azorin
Miquel Sabaté Masachs
Sílvia López Rodríguez
Sofia Silva
Stella Rahola Matutes
Teresa Pla Belío
Teresa Seguí Guinovart
Tona Romeu i Alemany
Victòria Benítez Blanco
Lesley Yendell
Laurent Perche

Joshua Goode "La Barca funerària de globus de mamut"

Inauguració: Divendres 26 a les 20.00h

26 d’agost al 13 de novembre 2016

Durant l’estiu de 2016, Joshua Goode juntament amb l’ Aurora-Rhoman Institute of Archaeology and Cultural Relics ha descobert, a l’Abric Romaní de Capellades, un seguit de restes d’una antiga civilització de Texas. El descobriment més rellevant ha estat la Barca funerària de Globus de mamut. Aquest artefacte volador prehistòric era utilitzat durant les cerimònies funeràries per transportar els morts al més enllà (a l’altra vida). Realitzats amb el mateix disseny que el moderns globus aerostàtics, les pells de mamuts eres inflades i sota d'elles quedava suspesa una barca que conteníem els difunts i les seves pertinences. Aquest és el primer exemplar trobat de la mítica Barca fúnebre amb globus de Mamut i segons sembla, va ser construït per a un infant, aquesta teoria es basa en les petites dimensions de la barca i en el globus construït amb la pell d’un bebè mamut.

Al costat del mamut també s’ha trobat un ganivet d’home-lleó. Aquest era el ganivet cerimonial per tallar la pell de mamut, té la fulla de fusta i l’empunyadura d’ivori amb la talla del home-lleó.

Joshua Goode és el Cap del Departament de Belles Arts del Tarrant County College South, Fort Worth (EEUU)

Exposició: PASQUALOTTO "G8/750 ESTELS LA VOLTA CELESTE"

Inauguració: 30 d'abril a les 19h

Del 30 d'abril al 10 de juliol

Després d’haver travessat a ple sol el jardí de l’Arena, vaig entrar a la capella de Giotto, on la volta sencera i el fons dels frescos són tan blaus que la jornada radiant semblava haver ultrapassat també ella l’entrada amb el visitant per a projectar-ne sobre l’ombra i el fresc, per un instant, el seu cel pur.

Marcel Proust

 

http://www.mariopasqualotto.net/

Exposició: Vaivén de papel

Fins el 10 de gener

correspondència artística de
Ximena Pérez Grobet i Jorge Yázpik

El Museu Molí Paperer de Capellades presenta la singular correspondencia "epistolar" dels artistes-amics mexicans separats per un oceà Barcelona-Mèxic.

Inauguració:Dissabte 10 d'octubre 2015 a les 13:00h
Fins el 29 de febrer de 2016

Museu Molí Paperer de Capellades
Pau Casals, 10
08786 Capellades
(Barcelona)
Tel. 938 01 28 50

De dilluns a dijous / lunes a jueves de: 9-14 & 15-18 h.
Divendres, dissabtes, diumenges i festius / viernes, sáb., dom. y festivos 10.30-14.30 h.

www.ximenaperezgrobet.com
www.yazpik.com
www.mmp-capellades.net

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/tria-personal-de-laura-sangra-art-de-paper/video/5582297/#.VruzEmIvSsI.facebook

L'última assemblea #3. Una intervenció artística de JORDI LÓPEZ-ALERT

Inauguració: Inauguració: 15 d'agost a les 12h (Festa Major)

Del 15 d'agost al 4 d'octubre de 2015

L'última assemblea #3 és una obra en expansió. Aquesta obra es va presentar per primer cop l'any passat, en el portal de pedra d'una casa deshabitada, a Sant Pere de Riudebitlles, en el marc de la VIII Biennal d'Art Riudebitlles. Una segona versió es va poder veure, un mes més tard, a l'exposició col•lectiva, quan les obres de la biennal es van traslladar al Museu Molí Paperer de Capellades.

L'obra que avui es pot veure, la tercera versió (#3), és una intervenció en la seva totalitat creada per a un dels espais més imponents i característics del molí paperer, el mirador*. Una intervenció pensada per aquest emblemàtic espai on antigament s'assecaven milers de papers gràcies a l'aire que circulava per les seves ventanes*

Les tres versions mantenen l'esperit originari de l'obra: establir un diàleg contemporani amb l'espai des del traç, utilitzant residus (brics*). I a la inversa, establir un diàleg contemporani amb l'espai des dels residus, utilitzant el traç. Llenguatges artístics que s'entrecreuen i que es reivindiquen per si sols en llocs amb una forta identitat. Una proposta artística que beu de la poesia per parlar del nostre temps: de la societat industrial, del medi ambient, dels residus, de la vida...
Cal assenyalar però, que de les tres versions que s'han pogut veure fins al dia d'avui, la del mirador és, per les seves dimensions, la que transmet una experiència amb l'espai més intensa.

*Mirador: Espai del molí paperer on s'estenien i s'assecaven els fulls de paper. El mirador es caracteritzava per
situar-se a les plantes de dalt del molí paperer i pel seguit de ventanes que hi havia al seu perímetre. Construïdes als quatre vents, les ventanes permetien que circulés l'aire i que els fulls de paper s'assequessin.
*Ventana: Finestra d'un assecador o estenedor de paper.
*Bric: Envàs de cartró i alumini apte per a conservar aliments líquids com llet, sucs de fruita, etc.

"Derelictes" Eusebi Vila Delclòs

Inauguració: Fins el 17 de maig

DERELICTES
Eusebi Vila Delclòs

 

Derelicte: Restes d’un vaixell naufragat o del que contenia.

Derelictes és un projecte d’instal·lació artística que estableix una relació conceptual i estètica entre fusta trobada a l’atzar i paper, com a materials expressius que usen artistes i no artistes des de fa milers d’anys. L'obra amb paper ha estat realitzada per l'artista al Museu Molí Paperer.

La relació conceptual ve donada per l’origen compartit dels dos materials. Essencialment són el mateix –fibra vegetal- però amb una forma externa diferent.

A la instal·lació Derelictes, fusta i paper entren en diàleg: la contundència dels derelictes enfront a la subtilesa i la fragilitat del paper. S’estableix una complicitat de la que l’espectador és partícip en contemplar i passejar per l’espai.

 

La instal•lació mostra llibres d’artista i un seguit d’obres amb la tècnica del collage i del frottage, cercant la fusió i el diàleg entre tots dos materials. El frottage capta l’empremta –l’ànima- de les fustes. El collage estructura i composa les formes de cada pàgina. S’ha realitzat sobre paper i fa visible la unió dels dos materials, derelicte i paper, en uns llibres, precisament per la importància que aquest té en la cultura, la societat i l’art.

Més info:

 Notícia a el Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/842224-la-fertilitat-del-buit.html?tmpl=component&print=1&page=

Vídeo del projecte: https://www.youtube.com/watch?v=SRcr0rMAxmk

 

www.eusebivila.carbonmade.com


El Projecte Derelictes és un cercle de Diàleg, Relació i Significats:


PAPERS AMB RELLEU: Fusió de fusta i paper. La fragilitat del material, la seva manipulació, la plasticitat i la modulació per l’aigua, tant del paper com dels derelictes.


DERELICTES: La naturalesa, l’erosió del material, el desgast i la modulació per la força del mar.


LLIBRES D’ARTISTA i FROTTAGES: El paper com a suport per als artistes des de temps immemorials. La tècnica del frottage per obtenir el rastre/empremta de la fusta en el paper.

Març, abril i maig de 2015

ESTRAZ@rtes

Aquesta mostra recull el testimoni de la fàbrica de paper d'estrasssa de Lousado, comarca d'O Carballiño, Orense. Partint d'elements reals com plànols, fotografies i de l'entrevista a la Sra. Pura, una antiga treballadora, la mostra s'endinsa a la interpretació del record des del punt de vista artístic. Diversos artistes han utilitzat paper d'estrassa com a suport per les obres exposades.

"Papelpared" de Francisco Hugo Freda i Pedro Roth

Fins el 31 de juliol

El Museu presenta PAPELPARED, una mostra de dibuix d’Hugo Freda i Pedro Roth, dos artistes argentins amb una llarga historia d’amor amb el paper.


És una exposició conjunta i alhora separada. Les obres d’Hugo Freda tracten de signes, quasi escriptures, papers translúcids, aparentment fràgils, sense tocar a la paret. Tan sols amb la mirada es crea un moviment. El significat va a compte de l’espectador.


Pel contrari, les obres d’en Pedro Roth són un relat, somnis no recordats, com fulls d’un llibre, són imatges que s’uniran, mitjançant el paper, com un pont entre les riberes de l’oceà Atlàntic i del mar Mediterrani. El teu paper el meu paper…

 

"¿Porqué un coloquio sobre arte y psicoanálisis?

El psicoanálisis siempre tuvo un especial interés por el arte, tenemos muchas referencias de Freud al respecto, seguramente muchos de ustedes recordarán el trabajo de Freud sobre “El Moisés” de Miguel Ángel, o el ensayo sobre Leonardo da Vinci, y otros muchos. Freud ensanchó el campo de la estética al introducir en ella la dimensión del inconsciente, lo desconocido, el equívoco, el misterio… Hasta el punto de que en su texto sobre “El Moisés” de Miguel Ángel señala que, finalmente, aquello que nos conmueve de una obra de arte tiene que ver, precisamente, con lo traumático del artista.
En este sentido, podríamos tomar el ejemplo de una artista contemporánea: Louise Bourgeois, para ella el arte es un medio de elaboración de sus experiencias traumáticas, ella misma señala que se trata de una cuestión de supervivencia, de necesidad vital. Hasta el punto de declarar que de alguna manera su trabajo artístico es su forma de psicoanalizarse, es decir, que en sus elaboraciones incluye de manera manifiesta el trabajo de su inconsciente. Hay una serie de artistas, con sus diferencias, por supuesto, que se podrían incluir en la misma serie como, por ejemplo, Frida Khalo, Joseph Beuys, etc.
Otra vía distinta es la que tomó Poliakof, en la misma línea de Mondrian o de Kandinsky, que lo que ilustra es más bien algo del orden de la repetición, de la iteración del Uno, el Un-cuadro que se conjuga hasta el infinito, variaciones y más variaciones de una misma composición. “Un cuadro, tres cuadros, mil cuadros, es lo mismo”, afirmaba el pintor. Lo que nos enseña bien El Uno en tanto núcleo de goce, opaco, fuera de sentido, y que no cesa de escribirse. En efecto, es una escritura.
El artista y el psicoanalista comparten un terreno común, podríamos decir incluso que trabajan materiales similares, este terreno común es, por una parte, el lenguaje, el arte es una forma de lenguaje que como hemos visto puede tomar distintas vías. Por otra parte, el arte se organiza también alrededor de un agujero, de un vacío.
Freud pensaba el arte como sublimación. Melanie Klein lo consideraba una sublimación pero también le agregó un componente de reparación, terapéutico.
Para Lacan, el arte se organiza en torno de un real, la Cosa, das Ding en alemán, es un agujero, un vacío, es el núcleo de lo real, el crisol de toda pasión humana. Observemos entonces que en toda forma de sublimación la función del vacío es determinante.
Por otra parte, Lacan organiza la subjetividad humana en 3 registros: Real, Simbólico e Imaginario. El arte, por lo menos el occidental, se sitúa entre imaginario y simbólico. En efecto, el arte es una representación simbólica materializada, sea de carácter metafórico o metonímico. En toda obra interviene de entrada la imaginación del artista, el registro imaginario interviene en la forja de la representación de la obra que una vez materializada, en nuestra sociedad, se sitúa en el orden simbólico de la cultura. Pero también una obra puede apuntar a lo real sobretodo cuando el trauma o el cuerpo, en el sentido más fuerte del término, el cuerpo libidinal, es decir, el cuerpo en tanto carne, forma parte del mismo proceso artístico.
Para Lacan, el arte, precede al psicoanálisis en su capacidad de ahondar en el inconsciente. En su texto, Homenaje a Marguerite Duras, dice lo siguiente: “la única ventaja que un psicoanalista puede sacar de su posición es la de reconocer con Freud que en su materia el artista lo precede siempre y que no tiene que andar ejerciendo de psicólogo allí donde el artista le abre camino”. Lacan no aplica el psicoanálisis al arte sino que estudia e investiga el arte para sacar conclusiones que puedan ser útiles al psicoanálisis. Es lo que Lacan hizo con Joyce, el artista Joyce ilustra muy bien, de manera precisa, lo que se puede obtener de un psicoanálisis cuando éste es llevado hasta su final.
Ahora bien, si Freud lo que intentaba encontrar en el objeto de arte era lo que había de reprimido en el artista, él pretendía explicar el arte a través del inconsciente, para Lacan, esto no es así, lo que Lacan hace es investigar el arte para dilucidar lo que la teoría psicoanalítica en cierto modo aún desconoce. Pueden ver, por tanto, que para el psicoanálisis de orientación lacaniana no se trata de hacer un psicoanálisis del arte, un psicoanálisis aplicado al arte o al artista. Es el artista el que nos enseña el camino. De ahí que Lacan en 1975 en una de sus Conferencias en las Universidades americanas señalara lo siguiente: "Explicar el arte por el inconsciente es muy sospechoso (...) sin embargo explicar el arte por el síntoma es más serio". Es una manera de marcar su distancia del análisis freudiano de explicar el arte por el sentido, algo que sería hacer equivaler la obra artística a una formación del inconsciente.

Finalmente, otro punto que me parece importante destacar hoy, ya que nos encontramos en el contexto de la inauguración de una exposición - y toda exposición convoca la mirada del espectador, cada exposición viene a ser una especie de montaje, de aparato, para captar miradas- es la importante distinción que desde el psicoanálisis hacemos entre el ojo y la mirada. La relación entre el ojo y la mirada siempre es antinómica. Mientras que el ojo está del lado del sujeto que mira, la mirada está del lado del objeto, en realidad es el cuadro el que nos mira, y nunca hay coincidencia entre uno y otra, entre el ojo y la mirada. En realidad, nosotros solo vemos desde un punto, pero en nuestra experiencia lo que sucede es que somos mirados desde todas partes.
Precisamente, nuestra época se caracteriza por la presencia del gran hermano, por un ser mirados constante, somos mirados por todas partes que nos movamos. Hay un ojo absoluto que nos acompaña, que nos sigue.
Para acabar esta breve introducción y abrir la conversación, si el psicoanálisis es una experiencia de palabra en la que un sujeto transita por lo que no se puede decir, por lo indecible, podríamos plantear como lo hace Gérard Wacjman que “lo que no se puede ver solo el arte puede mostrarlo”. Es decir que, finalmente, los artistas y aquellos que han hecho la experiencia analítica ¿compartirían un cierto saber hacer ahí con el vacío, cada uno con su sinthome? unos con el resto obtenido de su final de análisis y los otros con su obra artística."

Xavier Esqué
20 de juny de 2014

Nova exposició: Mariam Shambayati "Hang me out to dry" Un diari d'autoretrats (21.03.2012 - 21.03.2013)

Inauguració: Inauguració: Dissabte 15 de març 2014 a les 12 h

Ja que aquest projecte va ser realitzat durant un any iranià, entre el primer dia del 1391 i el primer dia del 1392, el museu, l’artista i Els Persiféricos us conviden, després de la inauguració, a un dinar per celebrar l’arribada de la primavera i l’inici de l’any 1393. Un
apropament a aquesta celebració mil·lenària plena de simbolisme a través d’una lliure interpretació de la cuina persa, la beguda i el paper.

Per a inscripcions al dinar contacteu a
info@mmp-capellades.net
Places limitades.

Els Persiféricos són el colectiu andalús-català de gastrósophos format per Ana Ferrer, Manuel Amaro, Jaime Gastalver i Lilian Weikert.

www.shambayati.opr.net

 

De la Natura al Paper

Inauguració: Diumenge 12 de gener de 2014

Fruit de la col.laboració entre l’ AFAD i el Museu Molí Paperer de Capellades, ens plau convidar-vos a l’exposició: "De la Natura al Paper"

Podeu veure les imatges de la inauguració: http://www.flickr.com/photos/associacioafad/sets/72157639727058123/

 

Xavier Jansana: "Pedra, paper i memòria"

Inauguració: 27 d’octubre a les 12:30h

Fins el 8 de desembre

Xavier Jansana presenta les seves escultures en pedra i paper. Des de la seva mirada d’escultor, les pedres ens parlen d’un passat remot (geològic) i d´un passat històric (antropològic), d´altres civilitzacions, d’altres cultures… El paper transmet i escriu una gran part de la història de la Humanitat. La pedra i el paper són suports molt diferents, però amb similituts i funcions semblants. Tenen i conserven la memòria individual i col·lectiva. Aquesta exposició pretén ser una aproximació a dos móns que tenen molt en comú. Observant amb atenció el paper i les pedres descobrirem la memòria que ens guarden.

Jaume Amigó "El turó de les pruneres"

Inauguració: Divendres 31 de maig, a les 19.30 h

Prorrogada! Fins el 31 d'agost de 2013

Durant el mes de gener de 2013 vaig fer una estada de treball al Museu Molí Paperer de Capellades. Hi vaig descobrir uns quants secrets del paper i vaig tocar per primera vegada la pasta de sisal. Amb l'ajuda del personal del Museu vaig realitzar unes quantes obres de gran format, només utilitzant pasta de paper fabricada al Museu i pigments de diferents colors. El resultat d'aquesta estada és el que a partir del dia 31 de maig i fins el 28 de juliol es podrà veure al Mirador del Museu.
Sempre m'ha interessat i m'ha sorprès la natura i, d'una manera destacada, els paisatges que l'home ha anat configurant al llarg del temps. Els dibuixos exposats al Mirador del Museu són una barreja d'aquests paisatges amb elements canviants com la boira, la pluja, el vent, el fred... Tots tenen una influència directe en el meu estat d'ànim i m'obliguen a treballar de maneres diferents.

Fa molts anys que viatjo al Japó i tinc moltes influències d'aquesta terra, des de els seus paisatges, boscos, camps d'arròs i de te i sobre tot els seus mercats i els menjars tant exquisits.

En aquesta exposició, juntament amb els dibuixos, presento una instal·lació que ve a ser una metàfora del mercat de Tsukiji, el mercat del peix de Tokyo, que és el més gran del món d'aquesta especialitat. Una cosa que sempre m'ha impressionat són les tonyines enormes que arriben de tot el món i disposades per terra esperen ser tallades per uns homes experts que utilitzen uns ganivets molt esmolats.

La instal·lació es composa de quinze escultures de fusta policromada repartides pel terra de la sala del Museu i també col·locades damunt d'unes taules de fusta esperant ser tallades per algú que no vindrà mai.

M'agrada el fet de poder transformar la realitat a la meva manera i fixar-la en pintures, dibuixos o escultures, afegint-hi elements imaginats. Totes les obres d'aquesta exposició estan sotmeses al concepte Wabi-Sabi, és a dir: l'exaltació de la perfecció imperfecte. Aquest concepte em permet acostar-me a la recerca de la bellesa d'una manera contundent i senzilla.

Mar Arza. Llibre de revelacions…

Inauguració: Diumenge, 24 de març, a les 12 del migdia

24 de març - 26 de maig, 2013

Una selecció de les obres recents de l’artista a cura d’Assumpta Bassas i Joana Masó.

Les obres que Mar Arza presenta al Museu Molí Paperer de Capellades són papers i objectes que es mantenen materialment entre l’escultura, el dibuix conceptual i el poema visual. La mostra dedica especial atenció a una selecció de la sèrie de ganivets de porcellana, marbre o metall anomenada Femme Couteau... iniciada l’any 2011. Obres inspirades en les famoses peces de Louise Bourgeois, a partir de les quals Mar Arza ha elaborat un dels temes centrals del seu treball, l’amor a la llengua, la confiança en la paraula com a portadora i creadora de realitats. L’exposició inclou també una obra videogràfica, Nora, que inaugura una nova esfera de treball i té el seu contrapunt amb les tambe novedoses Femme-Gaine..., baines de catalpa, pa d'or i pa de lletres. Atenció especial mereixen la sèrie d’obres anomenades Incís..., confeccionades a partir de papers de lli i cotó, de grans dimensions, fets a mà pel propi Museu Molí de Capellades, obres que són a l’orígen de l’exposició i donen nom a la publicació i a la col·lecció.

Les obres de Mar Arza es configuren com a processos de pensament artístic i d’escriptura. Composen una reflexió sobre aquelles escletxes que s’obren en el dia a dia i en els discursos tancats. Incisos que ens donen així, la possibilitat de desactivar interpretacions unidireccionals sobre les coses i la realitat, ens permeten desfer els pessimistes pronòstics sobre el futur i en general sobre qualsevol situació que ens col·loqui entre l’espasa i la pared. Incorporant l’incís, el silenci, el parèntesi, l’asimetria, el viu del ganivet, l’interior de les baines com a signes, aquestes obres ens habiliten a recuperar l’alè i fer ús d’un llenguatge capaç de modificar radicalment tant la nostra vida quotidiana com el pensament polític que l’orienta. Com diu l’artista, es temps de fer l’esforç diari d’estalviar capital poètic.

Edició Llibre-Catàleg

Amb motiu de l’exposició s’ha editat el llibre-catàleg, Mar Arza. Incís..., amb textos de Faith Wilding, Carmen Pardo Salgado, Cristian Añó, Assumpta Bassas i Joana Masó acompanyant un bon recull de reproduccions de les obres recents de l’artista.

Les obres de Mar Arza incloses a l’exposició fan que la paraula incideixi sobre la mirada, creant pensament sobre el llibre, la lectura, el temps, l’economia, el sistema de l’art, el tall i la política del simbòlic, temàtiques que estructuren els cinc plecs del catàleg i inspiren els cinc textos que el composen.

El llibre-catàleg ha estat comissariat per Assumpta Bassas i Joana Masó, dissenyat per Ximena Pérez-Grobet i imprès per Gràfiques Vilanova sobre paper cedit per J.Vilaseca S.A.

Co-editat pel Museu Molí de Capellades i DUODA, aquest llibre té vocació d’inaugurar una col•lecció de publicacions sobre art, dones i escriptura, dirigit per les curadores de l’exposició.

Per la compra de catàlegs cal que us adreceu al Museu Molí de Capellades : info@mmp-capellades.net , per la compra on-line i distribució de la publicació a: Publicacions UB comandes.edicions@ub.edu, www.publicacions.ub.edu/default.aspx

Activitats

L’exposició ha entrat a formar part del Festival Mirades de Dones http://www.festivalmiradasdemujeres.com/ organizat des de MAV (Mujeres en las artes visuales). En el marc de les activitats organitzades a Barcelona per aquesta entitat, Mar Arza participarà en una taula rodona el 26 de març a Arts Santa Mònica, que compartirà amb d’altres artistes i serà moderada per Pilar Bonet, professora de la Universitat de Barcelona i crítica d’art http://www.m-arteyculturavisual.com/2013/02/04/coloquios-debates-y-conferencias-mm/

 

 

"De paper" de Joan Homs

Inauguració: 9 de febrer a les 12h

Fins el 17 de març

"Les escultures que es mostren en aquesta exposició són el fruit del treball d’experimentació sostingut al llarg dels darrers anys. Les he fet de paper: material antic, noble, i element de transmissió cultural. He intentat jugar amb les seves característiques : flexible-rígid, fràgil-consistent, transparent-opac, estàtic-mòbil, informe-forma, buscant que l’obra, d’estructura predominantment clàssica, es converteixi, per efectes de la matèria, en alguna cosa nova i personal i, a la vegada, en metàfora d’allò que ens és consubstancial.Em plau que siguin acollides en aquest Museu Paperer, a Capellades, escenari privilegiat dels jocs d’estiu de la meva infantesa."

Joan Homs

Perico Pastor "XI'AN"

Inauguració: Dissabte 24 de novembre a les 12 h

Fins el 13 de gener de 2013

El Museu Molí Paperer de Capellades us convida a la inaguració de l’exposició XI’AN de l’artista Perico Pastor que tindrà lloc a la sala mirador del museu el dissabte 24 de novembre a les 12 h.

L'exposició es podrà visitar fins el 13 de gener de 2013

 

"La idea de Xi’an va néixer fa uns deu anys, després de veure la selecció dels guerrers que van anar al Guggenheim de Bilbao el 1998, al Fòrum de les Cultures l’any 2002, i sobretot, de veure una gran part de l’exèrcit de terracuita a la mateixa ciutat de Xi’an, el 2001.

El que em va cautivar dels Guerrers de Qin Shi Huang, primer emperador de la Xina, van ser dues coses: la primera, la força expressiva d’unes escultures tan poc expressionistes; la segona, la individualitat i l’originalitat d’uns retrats que no volien subratllar precisament l’individualitat, sino la col·lectivitat.

Aquestes dues característiques em semblaven anar en contra dels principis de l’art occidental des del Renaixement, particularment dels postulats de les diverses avantguardes a partir del moment, a començaments del s XX, en què va aparèixer el mateix concepte d’avantguarda, i més encara a partir dels anys 60, quan va passar de ser una categoria estètica a ser una categoria moral.

Em va semblar un projecte interessant el d’intentar crear un exèrcit de civils, anònims, com qualsevol multitud, evitant qualsevol patetisme, folclorisme, localisme, i vaig començar a treballar-hi a finals del 2003. He continuat fins ara, amb intermitències, i ja han aparegut una cinquantena de persones. Crec que arribaré al centenar, com a mínim, i espero que viatgin molt.

L’any 2006 van aparèixer per primera vegada en públic, al Culturas de La Vanguardia. El 2007 vaig mostrar-ne una trentena a la Galeria K-7 a Caballera. El 2008, una quinzena a l’exposició Salon des Refusés a la Sala Parès. Fa un any, per primera vegada vaig poder omplir una enorme sala només amb ells, a l’espai Roca Umbert, de Granollers. Sempre havia pensat que el Molí de Capellades era un lloc ideal perquè hi passessin una temporada.

Perico Pastor"

Passant pàgina. El llibre com a territori d'art

Inauguració: 8 de juliol a les 12.30h

Fins el 2 de setembre de 2012

Un recorregut per l'art contemporani a partir del llibre d'artista i les edicions d'autor dels principals creadors catalans i universals dels segles XX i XXI. L'exposició reuneix obres d'aquesta última dècada, especialment dels darrers cinc anys, i inclou referències clau a obres realitzades entre els anys 60 i 70.

Exposició comissariada per Òscar Guayabero i Rocío Santa Cruz.

Blanca Casas Brullet "Blanc sota negre"

Del 29 d'abril a l'1 de juliol

Per a Blanca Casas Brullet, tant les errades com els gestos reeixits són el fruit de la barreja de l’atzar i del mètode, de la tensió entre l’inesperat i el controlat.

Si la imatge és feta tant d’allò que es mostra com d’allò que descartem i que queda fora de camp, si en la composició hi ha sempre un marge que delimita allò que fa imatge i allò que no en fa, Blanca Casas Brullet es proposa fer aquest marge més permeable per tal de convidar-nos a xafardejar en el fora de camp I passejar-nos entre les bambolines de la imatge.

Les peces que Blanca Casas Brullet presentarà al Museu Molí Paperer de Capellades, qüestionen, cadascuna a la seva manera, la genealogia del procés de creació.

És per això que l’artista ens proposa d’endinsar-nos en un ”espaispàgina” o d’explorar una “taulataller”; els plans de treball, la taula, el full en blanc, són abordats en tant que espais tan físics com mentals, metàfores del treball de creació, espais d’obertura a l’imatge.

Es tracta de propostes que interroguen totes l’aparició de la imatge i aquell moment fràgil en el què aquesta ja és gairebé sobre el blanc del paper però encara no de forma consolidada.

Recerca, error, transformació, accident, troballa…etc.

Albert Ràfols-Casamada, El traç i la paraula

Del 19 de novembre al 15 de gener de 2012

L’exposició mostra de manera conjunta l’obra plàstica i escrita d’Albert Ràfols
Casamada.


L’obra poètica de Ràfols Casamada és plena de referències pictòriques, coloristes –per sobre de tots, el blau– i paisatgístiques, com si el llenç del poema en fos també un cavallet. L’essencialitat discursiva, gens narrativa, i una reflexió sobre el pas del temps són les línies força de la seva poètica escrita. Una de les culminacions d’aquesta relació entre poesia i pintura és Policromia o la galeria dels miralls (1999) de la qual s’han seleccionat uns textos per a fer-los constar en l’exposició.

Ràfols Casamada va ser dels primers pintors catalans que des de postulats
contemporanis va intentar recuperar la complicitat entre pintors i poetes. I és que la
relació de Ràfols amb la poesia es va iniciar amb l’anomenat Grup dels 8, integrat entre
d’altres, pel poeta Jordi Sarsanedas.


Ràfols Casamada va iniciar l’aventura poètica el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un
recull de poemes visuals. Aquest mateix any va començar els dietaris, publicats el
1984, L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, seguit D’un mateix traç: fulls de
dietari (1978-1982), publicat el 1994. Després de diversos llibres de poesia, com
Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va
reunir la seva obra en vers l’any 2000 a Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.

Colette Deblé: “Dones en suspensió o la Història Citada”

El Museu Molí Paperer de Capellades es complau a convidar-vos a la inauguració de l’exposició de Colette Deblé: “Dones en suspensió o la Història Citada” que tindrà lloc el dissabte 4 de juny a les 13.00h.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona i el Museu-Molí Paperer de Capellades

La trajectòria de l’artista francesa Colette Deblé es presenta com una llarga sèrie de dibuixos i pintures sobre la representació del cos femení en la Història de la pintura articulada a través de la imatge de la suspensió.

L’exposició s’ha completat amb un llibre-catàleg: “Colette Deblé. Mujeres en suspensión o la Historia citada”, que recull textos fonamentals sobre l’obra de l’artista signats per Jacques Derrida, Jean-Joseph Goux, Jean-Luc Nancy, Elina Norandi i Marta Segarra, així com una entrevista dels editors, Joana Masó i Xavier Bassas, amb la pintora.

L’esbarzer que persevera de Rosó Cusó

Del 19 de desembre de 2010 al 6 de març de 2011

Papers emmotllats, branques d’esbarzers amb títols de la poeta Meritxell Cucurella, instal·lació, ferros foradats, bronzes…

Dins del programa artístic i amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Museu ha convidat l’artista Rosó Cusó a realitzar un projecte de creació en papers de gran format.

L’obra que s’exposa és el resultat del treball d’investigació de l’empremta de l’esbarzer sobre el paper, realitzat en les instal·lacions del Museu. L’esbarzer és una planta que atrau Rosó Cusó per ser invasora, ferotge i perseverant en la seva voluntat de ser.

 

L'exposició mostra escultures en ferro i bronze, i obra amb paper que, l’artista ha realitzat, convidada pel Museu Molí Paperer, desenvolupant un treball de recerca i investigació amb paper de gran format i imprès al buit.

1. L’esbarzer que persevera

Hi ha imatges que germinen molt després d’haver estat sembrades: hom les porta clavades al clatell sense saber-ho, potser des que era ben petit, i de cop, un dia, emergeixen com una revelació i ja no l’abandonen.

Com la imatge de l’esbarzer del conte de la Bella Dorment, que creixia i creixia amb una energia devoradora i engolia el castell de la princesa i l’encanteri de la bruixa per tal d’aturar el conte i reconduir-lo cap a un final més feliç. O la de l’esbarzer bíblic de Moisès, que conté el foc sempre viu, un foc parlant que no està disposat a ser ignorat, que persisteix a ser atès i escoltat i empeny Moisès a fer el que ell mateix no gosava ni dir-se... I també els esbarzers que habiten construccions abandonades, que no se sap si entren o surten per les finestres ja definitivament obertes, per retornar el paisatge a l’ordre natural...

I així, aquesta mala herba detestada per pagesos i jardiners, mancada de matèria llenyosa suficient en les seves branques per sostenir-se tota sola i condemnada a reptar, acaba sent, en el meu imaginari, la imatge de la perseverança i de la lluita en l’adversitat.

No són, aquests temps nostres, temps d’esbarzers i de resistència?

2. L’exposició

L’exposició L’esbarzer que persevera de Rosó Cusó a la Sala Mirador del Museu Molí Paperer de Capellades (la sala al cim de l’edifici on antigament s’estenia i s’eixugava el paper) és un conjunt d’obres que giren entorn les formes de l’esbarzer: una instal·lació de 4 x 5 x 2m feta amb branques de debò; branquetes de bronze de petit format amb títols de la poeta Meritxell Cucurella; peces de metall amb forats i, sobretot, petits i grans papers-escultura de cotó i d’abacà fets expressament per a l’exposició a les instal·lacions del Molí en col·laboració amb el seu personal. Són papers amb els quals, amb la pasta encara tendra, s’ha emmotllat les branques d’esbarzer de manera que n’han calcat les formes i, a la vegada, s’han esgarrinxat i estripat (ningú pot perseverar sense pagar el preu d’alguna ferida!)

3. La cloenda participativa

L’exposició durarà fins la primera setmana de març i, si les autoritats i el temps ho permeten, acabarà amb la defenestració de les branques de la instal·lació de l’esbarzer (les de debò) des del quart pis del Molí fins a la plaça pública, on se li calarà foc. Aquest foc vol ser festiu i simbòlic, la foguera on cremar les pors i les reticències.

ARCA

Del 18 de novembre de 2009 al 18 de Gener de 2010

ARCA
La Interior Bodega i el Museu Molí Paperer de Capellades, en col·laboració amb Cafè Central, han organitzat el projecte ARCA. Un dispositiu performàtic d'ASUNCION + GUASCH
Text d'Antoni Clapés

Instal·lació: del 18 de novembre de 2009 al 18 gener 2010
Acció: dissabte 28 de novembre a les 18h
Espai: Mirador del Museu Molí Paperer de Capellades

El projecte ARCA forma part del porceso de treball que sota el nom de kenosi, desenvolupen els artistes ASSUMPCIÓ + GUASCH durant aquests tres últims anys. Consisteix en una publicació, una instal·lació al Museu Molí Paperer de Capellades, com a exposició temporal, i una acció performativa en la qual participarà un col·lectiu d'artistes i poetes.

L'Arca
Tant en la seva naturalesa material com espiritual, l'arca ha simbolitzat, tradicionalment, aquell poder que fa que res es perdi i que tot pugui renéixer.
La idea substancial d'aquest significant simbòlic consisteix en creure que l'existència pot retirar en un lloc (espai contenidor) i romandre-hi continguda fins que les condicions d'un nou renéixer facin possible la seva viatilitat en una nova existència exterioritzada.

Informacions pràctiques

Com arribar, transports, restaurants, allotjaments...

Recull de dossiers educatius

Tot el material educatiu pel nivell que pertoca a cada visita.

Visites relacionades

Altres visites aprop de Capellades que seran del vostre interés.