Durada: Del 19 de novembre al 15 de gener de 2012
L’exposició mostra de manera conjunta l’obra plàstica i escrita d’Albert Ràfols
Casamada.
L’obra poètica de Ràfols Casamada és plena de referències pictòriques, coloristes –per sobre de tots, el blau– i paisatgístiques, com si el llenç del poema en fos també un cavallet. L’essencialitat discursiva, gens narrativa, i una reflexió sobre el pas del temps són les línies força de la seva poètica escrita. Una de les culminacions d’aquesta relació entre poesia i pintura és Policromia o la galeria dels miralls (1999) de la qual s’han seleccionat uns textos per a fer-los constar en l’exposició.
Ràfols Casamada va ser dels primers pintors catalans que des de postulats
contemporanis va intentar recuperar la complicitat entre pintors i poetes. I és que la
relació de Ràfols amb la poesia es va iniciar amb l’anomenat Grup dels 8, integrat entre
d’altres, pel poeta Jordi Sarsanedas.
Ràfols Casamada va iniciar l’aventura poètica el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un
recull de poemes visuals. Aquest mateix any va començar els dietaris, publicats el
1984, L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, seguit D’un mateix traç: fulls de
dietari (1978-1982), publicat el 1994. Després de diversos llibres de poesia, com
Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va
reunir la seva obra en vers l’any 2000 a Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.
