Paisatges d'instants MASSIMO LATTE

Històric d’exposicions

Paisatges d'instants MASSIMO LATTE

Inauguració: 31 d'octubre 2020

Exposició comissariada per Daniela Colafranceschi

Després del seu pas per la Casa de Cultura Les Bernardes, l'exposició de l'artista napolità Massimo Latte arriba al Museu Molí Paperer de Capellades i es podrà visitar fins a finals de desembre 2020.
 
Les pintures sobre paper Esbossos minerals formen part de dues sèries d’obres que l’artista Massimo Latte va iniciar el 2014 i en les quals encara treballa: Passaggi minerali (Transicions minerals) i Paesaggi d’istanti (Paisatges d’instants).

Una obra que ens introdueix a l'acte de pintar, la pulsió, la repetició del gest.
També de l'esquinçat, la reunió i l'atzar. El silenci.

En paraules de l’artista:
 
Els Passaggi minerali són extensions de color i es produeixen com un respir, el respir de la matèria. En un instant, un batec. El batec de la matèria. Un vaivé perpetu i repetitiu, però mai idèntic a si mateix; variacions infinites a les quals no es pot afegir res perquè no es pot arribar mai a la «cosa».
 
Els Paesaggi d’istanti són la prova d’una voluntat de transformació del temps en espai i, a la vegada, la negació de la voluntat. Una mena de geografies temporals. Un avançar confiant l’acte de fer i desfer la pintura al rigor, a l’atzar i al temps, perquè estripar i, després, recompondre els fragments és com el magma que es petrifica: «unitats mínimes i fragments d’un paisatge-mosaic».
 
Estripar és un acte de rebel·lió i violència, un gest alliberador. Té quelcom de volcànic. Una erupció que ho dissemina tot en una multitud de fragments amb tota mena de contorns. Lapil·lis, palletes, gemmes. Resquills de colors. Exploten i envaeixen l’espai. En una confusió que distorsiona els plans, les formes, els elements, les identitats, les intencions. M’abandono a aquesta pèrdua de control. Cegament, confiat en el trasmudament: «inquieta beatitud».
 
Estripar es converteix en una manera de dibuixar harmonies invisibles. Després, recullo aquests trossos, com si fossin flors disseminades en un camp, pedretes o fragments escampats, per recompondre’ls, enganxar-los i fixar-los als collages, en una intuïció instantània, frenètica, estàtica. Un joc. Una mica com en les peces de ceràmica reparades amb pols d’or del kintsugi japonès; però no per tornar a unir les parts d’un tot, sinó per barrejar trossos heterogenis i crear una forma inèdita, sense límits. I, finalment, n’admiro, sorprès, l’aparició. El silenci.

93 801 28 50
Com arribar-hi
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi.

Què són les cookies?

Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Acceptació de l'ús de cookies.

Cookies tècniques necessàries

Sempre actives

Les cookies tècniques són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcions bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.

Cookies analítiques

Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s'anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al vostre lloc web.